I desprès de tot aquest sidral, què? Curiosament quan encara ens trobem immersos en plena pandèmia, tot i que la tendència és clarament a la baixa, cada dia encara està morint gent, massa gent encara....i l'estat d'alarma encara és vigent.
Però la gent ja pensa en el futur, en el seu futur, en el futur en general....faltaria més, té tot el seu dret, i és tan lícit com qualsevol altra aspiració personal en la vida de cadascú. I aquesta és la gran qüestió. Com seran les nostres vides un cop això quedi gravat en la nostra memòria com una època nefasta per alguns, estranya per altres i neguitosa per la majoria. La resposta és des de complexa fins incerta degut sobretot a la excepcionalitat de la situació.
Temps de sacrificis, entrebancs i sobretot...esperança, molta esperança. La crisi econòmica i sobretot social serà important, ja ens han avisat per totes bandes. Almenys, no ens agafarà desprevinguts. Parlant aquests dies amb un bon amic, vam arribar a una conclusió que no té cap validesa fonamentada en aspectes tècnics, només en la nostra visió amb una dosi possiblement exagerada de positivisme.
La clau serà amb el consum, els que puguin, i serà la manera en que comenci a rodar tot. Però clar, no serà tan fàcil tampoc. Molts negocis estaran sota mínims, molts ni aixecaran la persiana i altres aguantaran encara no saben com. Si la societat fa una bona lectura i l'administració hi dona el seu suport, podriem ser nosaltres mateixos els qui puguem salvar-nos a nosaltres mateixos. I sobretot, una visió molt local en el moment de fer les nostres compres, consumir cultura i fer turisme. Els grans viatges pensats, programats o desitjats es deixaran per una bona temporada al calaix, per quan la situació i sobretot la nostra consciència ens ho permeti.
Però acabo de escriure aquestes línies i a hores d'ara, molts afectats (no m'agrada gens el mot contagiat) estaran lluitant, i els seus familiars patint. Per ells, el seu futur ara mateix és demà.....més enllà no hi pensen. I sobretot, encara menys amb i després què?
