Errare humanum est

Foto: SOE ZEYA TUN / Reuters

Vint-i-tres dies avui mateix parlava en aquest mateix blog del virus de la por. En aquell moment li vaticinava, al coronavirus, una caducitat mediàtica pròpia i a l'alçada de les grans alarmes mediàtico-socials que ens han envaït al llarg dels anys, i encara molt més avui en dia on vivim en una societat extremadament ben o mal informada, ràpidament i durant les 24 hores. En aquest període de temps, fins i tot hem tingut temps de batejar-lo com covid-19, però ja han fet tard els estaments mundials que designen els noms perquè el nom de coronavirus ens el trobem fins a la sopa.

Aquella caducitat de la qual us parlava, malauradament, me l'hauré de menjar en patates. Ingenu de mi, que li farem. Un s'atreveix a parlar de coses que primer, no en té ni idea i segona, que no sap fer previsions amb dades a sobre la taula per poder fer-les de manera més o menys encertada. Ara mateix la cosa no afluixa, i com a taca d'oli es va estenent....

I fins i tot en l'ambient mediàtic diria que ha augmentat la seva presència en qualsevol mitjà, cosa que em provoca certa controvèrsia. Si a tota hora ens estant recalcant i recordant que no ens hem de preocupar, perquè qualsevol mitjà nacional o internacional està constantment bombardejant informació sobre la qüestió? No diuen les autoritats sanitàries que no ens preocupem, que només hem de prendre mesures higièniques habituals com qualsevol altra grip comuna? En el moment que aconsellen no viatjar, en la mesura que sigui possible, a qualsevol zona de risc, aquest consell sigui quin sigui el tarannà de la persona, ja de per sí, causa preocupació. I tant.

Amb la càrrega política brutal que hem tingut els darrers mesos, amb dies en què el dia de la marmota americana era molt present (per allò del bucle temporal que es repetia constantment), i que agraíem qualsevol notícia que fos fora de l'àmbit polític, s'ha agraït, hem agraït, un apunt de caire polític en qualsevol diari, ràdio o televisió i no de notícies de nous contagis. Com són les coses, com som els sàpiens. No aprenem. 

El virus de la por

Ja hi tornem a ser. La memòria és traïdora i ja no recordem anteriors episodis d'alarma histèric-col.lectiva a nivell mundial davant l'amenaça d'una nova malaltia que s'escampa mediàticament més ràpid que físicament.

Aquest cop, ja tenim la segona de les paraules significatives de l'any. Primer ha estat Glòria, i ara li toca al coronavirus. Tot i que les autoritats mundials de la salut, l'OMS, i altres governs ha intentat mantenir la calma de la població, les reaccions han estat diverses i en alguns casos força preocupant per la reacció que ha tingut la gent al compartir el mateix espai públic amb una persona d'origen xinès. Avui escoltava un cas a Itàlia, on sembla ser que al metro d'una ciutat italiana, una persona manifestava públicament al veure una persona xinesa dins el seu vagó que ara ja es posarien tots malalts. La resposta d'aquesta persona increpada d'origen xinès ha estat hàbil i ràpida sembla ser, contestant-li que les úniques vegades que havia vist la Xina havia estat al Google Maps.

I aquí els mitjans de comunicació tenen part de responsabilitat. L'alarmisme creat a través de molts mitjans ha estat a l'alçada de les notícies més sensacionalistes i no a l'alçada que mereix una professió que abans de donar la seva opinió, la seva prioritat és informar, donar dades (verídiques) i generar un debat a parts iguals. Malauradament, en episodis com l'actual, moltes línies editorials deixen molt que desitjar i al final generen confusió i són incapaços de vertebrar confiança entre l'opinió pública. 

Penso que no aniria gens malament redactar un nou codi ètic i llibre d'estil i com un llibre a la tauleta de nit, tenir-lo al costat de l'ordinador, tassa de cafè i fotos de la família a la taula de les redaccions, i de ves en quan, fer-li una repassada.

Però els que som usuaris d'aquests mitjans també ens correspon saber filtrar i agafar en pinces segons quines informacions i no ajudar a crear aquest alarmisme de barri, de carrer...però amb un abast molt més enllà del que ens imaginem. En una època de fake news, que vulguem o no ens ha tocat viure, ens pertoca a nosaltres, saber deduir, debatre o en els pitjors dels casos denunciar, tota aquella informació que en generi neguit i preocupació. No cal tampoc, abocar tota la responsabilitat en la press media, que la tenen, però en la seva manta, molts cops ens tapem tots.

I ara, d'aquí unes setmanes, quan l'alarma baixi de nivell i l'atenció mediàtica desaparegui quasi per complert, només recordarem aquest coronavirus en el resum anual de notícies que fan a final d'any, i des de la distància i amb una altra perspectiva podrem analitzar la gravetat o no dels fets. Ara mateix, la gravetat la generem nosaltres, som els que propaguem tots plegats, el virus. El virus de la por.