Barranc de Sant Pere, L'Ampolla
Intentar parlar de manera el més objectiva possible dels efectes ocasionats pel temporal Glòria que ha sacsejat tota la costa aquesta sertmana, ja de per sí no és fàcil per diversos motius.
La càrrega emocional que tenim molts dels que vivim a les Terres de l’Ebre, i sobretot, quan mencionem el delta de l’Ebre, pot fer que les manifestacions que origina un encara “a cop calent” pugui tergiversar realment la realitat i com no, crear certes controvèrsies.
L’impacte visual de segons quines imatges durant i després de l’episodi climatològic advers ha obert molts debats tant al territori com fora d’ell. De fet, tothom té el seu dret a opinar, faltaria més. I així ha de ser. I totes han de ser escoltades, i ja no dic, respectades.
La gent d’aquí, ja fa anys que reclama i denuncia a les administracions unes mancances que ja són conegudes per tothom, i que sembla ser que queden totes guardades al calaixos dels despatxos, que són novament reoberts en moments com els ocorreguts aquests tres dies.
Les diferents veus o solucions que hem anat escoltant, ben segur, que totes tenen la seva justificació i raó de ser. Des de les més tècniques fins les dels aqüicultors i arrossers que venen reclamant durant dècades i decàdes, mesures per combatre una regressió evident del litoral que envolta el delta.
També he escoltat veus de fora del territori que posen a sobre la taula un excés de victimisme de la gent de les Terres de l’Ebre. No diré que no, però com tot, podriem discrepar força sobre aquest aspecte amb justificacions ben fonamentades en un tracte de desgreuge que han patit aquestes terres desde fa molt temps. És ben cert, que moltes d’aquestes justificacions no tindrien res a veure amb el que ha passat, però ja se sap que al final un territori, com qualsevol altre, posa totes les mancances dins un mateix sac i les reclama totes I cadascuna amb la mateixa intensitat.
Avui mateix “m’he atrevit” a donar un tomb per veure in situ el què ha passat. I les imatges que heu vist per TV són un fidel reflexe real. La tele no enganya (aquest cop). Platges esborrades literalment del mapa, jornals i jornals (aquí és la unitat de mesura de superfície més utilitzada, on 4,5 jornals corresponen a 1 hectàrea) d’arrossars engolits per l’aigua de la mar. Els perjudicis d’aquesta aigua és la salinització dels camps que faran que en la propera collita, les produccions d’arròs seran inferiors a les normals. Muscleres destrossades i algunes amb evidents desperfectes que faran també disminuir la producció de l’ostra i musclo del delta. Des de la desembocadura del riu, al marge esquerre, es podia veure l’illa de Buda tota negada també d’aigua de mar. De la barra del Trabucador, ja a l’hemidelta dret, ja ni l’he vista….no es veia….no n’hi ha…..
-I ara què? Què hem de fer? Què faran?
Preguntes que es fa tothom, on els més escèptics no paren de dir que la setmana que ve, un cop ja no sortim a la TV, ja ningú se’n recordarà. I raó en tenen, si més no, només cal mirar l’historial del darrers anys.
Sempre he dit que les Terres de l’Ebre ha fet pinya i territori a mesura que se les ha anat maltractant, I ha aprofitat sempre el seu moment. I una artèria principal i vertebradora com ha estat el riu Ebre ha fet que gent de l’Aldea, La Ràpita, Amposta, Tortosa, Xerta, Mora d’Ebre, Gandesa parlin amb l’article “lo” tots aixoplugats baix una mateixa bandera, causa i terra on han hagut d’acceptar amb ressignació tota mena de entrebancs que possiblement altres zones del país no han tingut la sort de patir.
Però també he de ser crític. He pogut llegir com molts afectats han mostrat les seves queixes com si d'una guerra entre territoris es tractés. Com si nosaltres més que ells, com dos adolescents barallant-se per veure "qui la té més llarga". Això no, cadascú es queixa del seu, que ja és prou, amb tot el dret que té. Voler ser més que els altres només fa que debilitar-te. Altres zones del país també han patit aquest ferotge temporal, menys, igual o més, no importa...l'han patit i punt.
De nosaltres, “natros”, depen primer que tot si volem seguir o no. I no conec a ningú que renegui ni es plegui de mans ara mateix. Però les administracions ara tenen una oportunitat d’or. Si volen, el moment mediàtic l’han de saber aprofitar. Tot i que, tinc i tenim la sensació de que ...ja fem tard.
